El Passat No Es Un Somni (Tapa Blanda).
Tenia vuit anys quan lavi em va agafar de la ma i no em va deixar anar fins a trobar els pares, a Atenes. Qui sap que mhauria passat si mhagues quedat al poble. Era el 1946. Al comencament de la primavera de 1946, els ametllers florien lun al costat de laltre i el camp estava en ple esplendor. Aixi comenca la novella mes autobiografica de Theodor Kallifatides i una de les mes apreciades pels centenars de milers de lectors seus. Una setmana abans que Kallifatides marxes del poble, un grup de feixistes amb armes a la ma havia obligat a tothom a reunir-se al cementiri. Van quedar nomes nens i vells terroritzats mentre el seu infame cap els anava cridant un a un per finalment seleccionar alguns homes que es varen endur. Mai sen van trobar els cossos. Amb la senzillesa i humanitat que el caracteritzen, Kallifatides ens narra la seva vida des que abandona el poble on va neixer fins que hi torna per rebre lhomenatge dels seus veins, esdevingut ja escriptor consagrat. Daquesta manera, en descobrim la infantesa i ladolescencia en lAtenes governada per regims autoritaris, el naixement de la consciencia politica i de classe, la descoberta de la sexualitat i lamor, lexili a Suecia, la sorprenent capacitat per refer-hi la seva vida laboral i formar-hi una familia, i la seva trajectoria com a escriptor en la llengua dacollida, el suec. Kallifatides ens ofereix un altre llibre magistral, un regal per als qui ja coneixen la seva obra i per als qui encara tenen la sort de poder descobrir-la.
